Category Archives: llengua

Indignacions lingüístiques estiuenques

Realment estem en un moment en què cal que ens preocupem. Sembla que els minsos avanços en el terreny de la normalització lingüística al País Valencià es troben en una important reculada.

Aquesta setmana he viscut dues situacions de menyspreu de la nostra llengua al municipi de Moncofa de la Plana Baixa.

Primera situació: a l’andana de l’estació de RENFE esperant l’arribada del tren. Fins a cinc recomanacions ( respecte a no acostar-se a la via, a la circulació de trens sense parada,…) per l’altaveu totes en castellà, ni una en valencià. El valencià només va ser utilitzat per l’altaveu per anunciar l’arribada del tren ( i això després de fer-ho en castellà). La utilització del valencià a la RENFE sembla que té una funció de curiositat indígena, de mostrar que estem en un territori on alguns indígenes utilitzen una llengua pròpia i en cap cas acompleix una funció comunicativa.

Captura de pantalla 2014-08-20 a les 17.49.12
Segona situació: Festival “Moncofa al carrer“. Un festival de teatre de carrer, circ, màgia,…que té com a lema: un escenari per a tots.

Doncs no, aquest escenari no és per a tots i totes, és un escenari només per a castellanoparlants. A pesar del títol (que sembla que és més modern si es fa en valencià) totes les activitats es fan en espanyol. El més sorprenent i indignant és que inclús les companyies valencianes que hi actuen ( com l’altre dia Scuraplats) no utilitzen el valencià. Cal dir que l’actuació era un espectacle infantil on, a banda d’un passacarrer, es ballaven i cantaven cançons seguint les indicacions dels actors i resultava comprensible per qualsevol persona desconeixedora de la nostra llengua, amb un mínim de bona actitud.
Captura de pantalla 2014-08-20 a les 17.45.12
Que d’això en siga responsable un municipi que governa el PSOE en coalició amb el BLOC encara ens resulta més indignant. Si fóra el PP qui governa ja sabem que ha optat directament pel genocidi lingüístic, però el PSOE i el BLOC en el seu discurs parlen de normalització i coses així. Supose que ho justificaran pel fet que estem en estiu i cal acontentar als turistes i atraure’n de nous, però l’única justificació possible és l’autoodi i el convenciment que la nostra llengua és de segona categoria. Precisament a la platja de Moncofa s’escolta parlar valencià amb molta normalitat i no utilitzar-lo en les activitats culturals públiques és contribuir al seu genocidi.

La política cultural mai és neutra, i la llengua no és una simple ferramenta comunicativa.

Interessant entrevista a la revista Mètode a Noam Chomsky

“Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural. No fa falta argumentar per què cal protegir-les… Tothom es va disgustar quan el museu de Bagdad va ser destruït. Per què? Perquè és un dipòsit de la gran riquesa de la civilització humana.”

Llengua, cultura i política cultural

Entrevistes a la realitzadora i altres participants del documental “Una llengua que camina

Una llengua que camina. Un interessant documental sobre la recuperació del valencià

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d’octubre, “El documental” estrena “Una llengua que camina”, un treball que mostra l’estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià.

<a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3741690

I seguint amb la Diada Estellés, ” Cant a València”

Un exemple de canvi de política cultural municipal

Política cultural també és això, fer genocidi cultural i lingüístic en un poble valencianoparlant com Beneixama. A més del canvi de llengua el refrany que s’utilitza no respon a les nostres arrels culturals. Segurament si li preguntàrem al Regidor o Regidora responsable d’això ens diria que ell no fa política, que simplement ho ha posat en castellà perquè ara a l’estiu vé gent de fora i cal que ho entenguen. I damunt ens diria als que el qüestionarem, que som uns talibans, que som uns exagerats. Com sempre els qui diuen que no fan política són els que més en fan.