Category Archives: política cultural

Vencereu, però no convencereu! : l’incident de Millán Astray amb Unamuno

Aquest post el vaig publicar fa 6 anys en el blog però crec que és d’una rabiosa i trista actualitat, l’incident de Millan Astray amb Unamuno a la Universitat de Salamanca.
Us reproduisc l’entrada completa a la wikipèdia, en un article que es basa en La guerra civil española de Hugh Thomas

“Durante la Guerra Civil Española Milán Astray tuvo un papel secundario en el ejército sublevado contra la II República Española. Siendo célebre el altercado que mantuvo con Miguel de Unamuno el 12 de octubre de 1936 en el paraninfo de la Universidad de Salamanca, al que habían asistido diversas personalidades franquistas con motivo de la celebración de la Fiesta de la Raza (lo que hoy es el Día de la Hispanidad, el aniversario del descubrimiento de América): el obispo de Salamanca, Enrique Plá y Deniel, el gobernador civil, Carmen Polo Martínez-Valdés (esposa de Francisco Franco) y el propio Millán-Astray.

Lo que sucedió, según cuenta en su magna obra La guerra civil española el hispanista inglés Hugh Thomas, es lo siguiente: el profesor Francisco Maldonado, tras las formalidades iniciales y un apasionado discurso de José María Pemán, pronuncia un discurso en que ataca violentamente a Cataluña y al País Vasco, calificando a estas regiones como “cánceres en el cuerpo de la nación. El fascismo, que es el sanador de España, sabrá como exterminarlas, cortando en la carne viva, como un decidido cirujano libre de falsos sentimentalismos. ”

Alguien grita entonces, desde algún lugar del paraninfo, el famoso lema “¡Viva la muerte!”. Millán-Astray responde con los gritos con que habitualmente se excitaba al pueblo: “¡España …”; “.. una!”, responden los asistentes.

(Algunos jóvenes estudiantes falangistas (según otros carlistas) intentan enmendar el viva la muerte con vivas a Cristo Rey y a la paz misericordiosa (…) pero son apagados por los ensordecedores gritos de ritual pseudorracionales y acaban siguiéndolos).

– “¡España …”, vuelve a exclamar Millán-Astray; “.. grande!”, replica el auditorio.

– “¡España …”, finaliza el general; “… libre!”, concluyen los congregados.

Después un grupo de falangistas ataviados con la camisa azul de la Falange hacen el saludo fascista, brazo derecho en alto, al retrato de Francisco Franco que colgaba en la pared. Se intenta así enmendar el incidente aunando esfuerzos de hermandad y moral (algo quebrada por el incidente) al unísono.

Miguel de Unamuno, que presidía la mesa, se levanta lentamente y dice: “Estáis esperando mis palabras. Me conocéis bien, y sabéis que soy incapaz de permanecer en silencio. A veces, quedarse callado equivale a mentir, porque el silencio puede ser interpretado como aquiescencia. Quiero hacer algunos comentarios al discurso -por llamarlo de algún modo- del profesor Maldonado, que se encuentra entre nosotros. Dejaré de lado la ofensa personal que supone su repentina explosión contra vascos y catalanes. Yo mismo, como sabéis, nací en Bilbao. El obispo , dice Unamuno señalando al obispo de Salamanca-, lo quiera o no lo quiera, es catalán, nacido en Barcelona. Pero ahora acabo de oír el necrófilo e insensato grito “¡Viva la muerte!” y yo, que he pasado mi vida componiendo paradojas que excitaban la ira de algunos que no las comprendían he de deciros, como experto en la materia, que esta ridícula paradoja me parece repelente. El general Millán-Astray es un inválido. No es preciso que digamos esto con un tono más bajo. Es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Pero desgraciadamente en España hay actualmente demasiados mutilados. Y, si Dios no nos ayuda, pronto habrá muchísimos más. Me atormenta el pensar que el general Millán-Astray pudiera dictar las normas de la psicología de la masa. Un mutilado que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, es de esperar que encuentre un terrible alivio viendo cómo se multiplican los mutilados a su alrededor.”

En ese momento Millán-Astray exclama irritado “Muera la intelectualidad traidora” “Viva la muerte” aunque por el gran alboroto del público no se percibió esa frase, que fue solo oída por la gente que estaba más cerca del general, naciendo así la leyenda de que realmente dijo:”¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!”(leyenda que nace de las declaraciones de Serrano Suñer el cual no se encontraba en la universidad), aclamado por los asistentes. El escritor José María Pemán, en un intento de calmar los ánimos, aclara: “¡No! ¡Viva la inteligencia! ¡Mueran los malos intelectuales!”.

Miguel de Unamuno, sin amedrentarse, continúa: “Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho.”

A continuación, con el público asistente encolerizado contra Unamuno y lanzándole todo tipo de insultos, algunos oficiales echaron mano de las pistolas… pero se libró gracias a la intervención de Carmen Polo de Franco, quien agarrándose a su brazo lo acompañó hasta su domicilio.

Anuncis

UNCUT TEATRE: Teatre sense retallades a qualsevol lloc i a tot arreu

Durant la setmana del 12 al 18 de novembre de 2012, una sèrie de peces teatrals breus sobre la crisi i les retallades a càrrec de prestigiosos dramaturgs internacionals (entre els quals hi ha David Greig, Neil Labute o Helena Tornero) estaran lliures de drets perquè qualsevol en puga fer el que vulga: muntar-los, llegir-los, donar-los a conèixer, gravar-los, fotografiar-los… T’hi animes?

EL PROJECTE

Theatre Uncut és un projecte que es va gestar a Londres arran de l’anunci de les brutals retallades en la despesa pública que va dur a terme el govern de coalició del Regne Unit l’octubre de 2010.
El març de 2011 Theatre Uncut va donar a conèixer una sèrie d’obres de teatre breus escrites per alguns dels dramaturgs més destacats del Regne Unit, com ara Clara Brennan, David Greig, Dennis Kelly, Lucy Kirkwood, Anders Lustgarten, Lucy Lomas, Marck Ravenhill i Jack Thorne. Aquestes peces van estar disponibles durant una setmana a la seva pàgina web i qualsevol va poder descarregar-se els textos de forma gratuïta, ja que estaven lliures de drets. També es va fer una crida convidant els professionals del teatre a realitzar posades en escena i lectures dramatitzades per tot el país: a teatres, escoles, centre comunitaris, pubs, universitats, carrers, sales d’estar de cases particulars… A tot arreu i a qualsevol lloc.
Entre el 13 i el 19 de març de 2011, uns 75 grups de tot el Regne Unit van assumir el repte de posar en peu el projecte. Més de 800 professionals van participar-hi, assolint en total una audiència de més de 3.000 espectadors. I això són només les dades conegudes.
La resposta va ser tan aclaparadora que el projecte va transcendir el Regne Unit, i es van fer representacions a ciutats com ara Nova York, Chicago, Berlín i Dublín.

THEATRE UNCUT 2012

Aquest any Theatre Uncut es proposa un nou repte. L’edició de 2012 inclou escriptors d’altres països que actualment viuen situacions polítiques complexes i que serveixen de mirall d’una conflictivitat global. Dramaturgs de Síria, Grècia, Espanya, Estats Units, Islàndia i el Regne Unit han estat convocats per tal de donar resposta a la situació política que travessen els seus països. La unió d’aquestes obres breus vol ser una radiografia d’una problemàtica global, amb la idea principal de crear una panoràmica dels greus problemes polítics que travessa el món contemporani capitalista i la crisi de l’Eurozona.
Els escriptors que aquest 2012 han donat el seu temps i energia per tal de fer possible aquest projecte internacional són:

Mohammad al Attar (Síria)
Clara Brennan (Regne Unit)
Marco Canale (Itàlia)
Blanca Doménech (Espanya)
Kieran Hurley (Regne Unit)
David Greig (Regne Unit)
Lena Kitsopoulou (Grècia)
Neil LaBute (EEUU)
Anders Lustgarten (Regne Unit)
Stef Smith (Regne Unit)
Andri Snaer Magnuson / Thorleifur Örn Arnarsson (Islàndia)
Hayley Squires (Regne Unit)
Helena Tornero (Catalunya)

Aquestes obres breus ja es poden descarregar en la seva llengua original i traduïdes a l’anglès des de la pàgina oficial de Theatre Uncut,
www.theatreuncut.com.
Durant la setmana d’acció internacional, el Young Vic Theatre de Londres (www.youngvic.org) durà a escena aquestes obres breus.

THEATRE UNCUT AQUÍ

La la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, la Red de Teatros Alternativos, Nuevo Teatro Fronterizo i Cultura contra la mentira promouen a l’Estat Espanyol  aquest projecte i animen els professionals del teatre i els ciutadans en general a unir-se a aquest moviment mundial, que mira de crear debat sobre els problemes polítics pels quals estem passant en aquests temps.
Ens conviden a passar a l’acció.
Com hem dit anteriorment, les obres breus estaran lliures de drets durant la setmana del 12 al 18 de novembre de 2012. Tothom podrà dur a terme lectures dramatitzades i posades en escena en teatres de forma totalment gratuïta. I convocar després de les representacions taules rodones o reunions de debat. Però també animen tothom a fer lectures, representacions o qualsevol altra mena d’acció a les places públiques, a les oficines, als vestíbuls de les escoles i de les universitats, a la muntanya, a la platja, a bars, fins i tot amb els teus amics o família al saló de casa teva… A tot arreu i a qualsevol lloc.

 

Més informació a

http://www.salabeckett.cat/noticies/theatre-uncut-teatre-sense-retallades-a-tot-arreu-i-a-qualsevol-lloc-un-projecte-internacional-per-denunciar-l2019actual-politica-de-retallades

i a http://www.culturacontralamentira.com/artivismo/theatreuncut-espana/

Memòria negra (2007), un impressionant documental sobre l’espanyolització de Guinea

Memòria negra [2007] és un documental de Xavier Montanyà que aborda la colonització espanyola en Guinea Equatorial, així com les conseqüències pel que fa a l’herència política, religiosa i cultural que se n’han derivat.
El testimoniatge d´un exiliat guineà serveix per fer un recorregut pel passat recent de Guinea Equatorial, des de la colonització espanyola, passant per la independència en 1969 i la sagnant dictadura de Francisco Macías. Tot això sense obviar l´actual règim petrolífer de Teodoro Obiang. El nostre protagonista intercala les seves vivències personals amb les del seu poble, explicant des del desterrament com va heretar un riu a la mort del seu pare o quins són les llegendes i costums del país.
El documental incorpora documents del NODO que parlen per ells mateixos. Una mostra de la política cultural del règim franquista. Podeu veure’l punxant damunt de la imatge.

Política cultural, concepte, història i debats actuals

Llengua, cultura i política cultural

Un vídeo sobre el concepte de política cultural

Un vídeo que parla del concepte de política cultural que ha aportat una alumna al material de classe. Assenyala que les polítiques culturals tant les aplica l’administració, com les empreses privades i les entitats comunitàries. Eixa és una qüestió que jo defense des de fa temps. I també la influència de la globalització.

100 Thousand Poets for Change / 100 mil poetes pel canvi – 24 de setembre

100 Thousand Poets for Change / 100 mil poetes pel canvi és una proposta iniciada en la ciutat de Sant Francisco que tindrà lloc el 24 de setembre i que s’ha estès al llarg de tot el planeta en el qual s’anima a crear esdeveniments poètics que promoguen un canvi polític i social en el món.

Segons els organitzadors aquest canvi sorgirà  pel fet de reunir poetes, escriptors, artistes i qualsevol persona de manera simultània en diferents comunitats al voltant del món per a així evitar l’alienació que vivim en l’actualitat, saltant les fronteres i participant amb els aliats creatius que viuen i comparteixen les nostres preocupacions en altres països a la recerca d’una solidaritat global.

I per descomptat, està el canvi polític/social. En l’actualitat el món està replet de problemes: Guerres, falta de cura de salut accessible, racisme i una llarga llista. La transformació del món cap a un més sostenible ha de ser una de les principals preocupacions i podria és el principi orientador global per a aquest esdeveniment.

L’acció està prevista en quasi 100 països per mitjà de quasi 700 convocatòries. En l’Estat espanyol a dia d’avui hi ha planejades convocatòries en ciutats com Bilbao, Barcelona, Madrid o València, així fins a 13 localitats diferents. Totes elles, a més de tota la informació possible, es poden consultar en la web
creada per a organitzar aquest moviment.

Em sembla una proposta molt interessant i a la qual ens podríem afegir amb actes en la nostra llengua. Des d’aquest bloc ens hi afegirem amb un poema.