Category Archives: literatura

Art per emocionar i transformar la realitat

La poetessa palestina Rafeef Ziadah

Homenatge a Montserrat Roig

Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Amb aquest motiu se li ret a la xarxa un homenatge.

Un fragment preciós per recordar-la

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d’imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d’una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d’enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m’ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l’acusaven d’exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l’hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen —com aquestes fulles que moren a l’estiu sense esperar la tardor—, milers d’històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s’exageren, no resulten creïbles. […] Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.” (p. 11)
(Del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996)

100 mil poetes pel canvi – La meua contribució

Vull somiar el demà

(Miquel Martí i Pol )


Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d'”estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

100 Thousand Poets for Change / 100 mil poetes pel canvi – 24 de setembre

100 Thousand Poets for Change / 100 mil poetes pel canvi és una proposta iniciada en la ciutat de Sant Francisco que tindrà lloc el 24 de setembre i que s’ha estès al llarg de tot el planeta en el qual s’anima a crear esdeveniments poètics que promoguen un canvi polític i social en el món.

Segons els organitzadors aquest canvi sorgirà  pel fet de reunir poetes, escriptors, artistes i qualsevol persona de manera simultània en diferents comunitats al voltant del món per a així evitar l’alienació que vivim en l’actualitat, saltant les fronteres i participant amb els aliats creatius que viuen i comparteixen les nostres preocupacions en altres països a la recerca d’una solidaritat global.

I per descomptat, està el canvi polític/social. En l’actualitat el món està replet de problemes: Guerres, falta de cura de salut accessible, racisme i una llarga llista. La transformació del món cap a un més sostenible ha de ser una de les principals preocupacions i podria és el principi orientador global per a aquest esdeveniment.

L’acció està prevista en quasi 100 països per mitjà de quasi 700 convocatòries. En l’Estat espanyol a dia d’avui hi ha planejades convocatòries en ciutats com Bilbao, Barcelona, Madrid o València, així fins a 13 localitats diferents. Totes elles, a més de tota la informació possible, es poden consultar en la web
creada per a organitzar aquest moviment.

Em sembla una proposta molt interessant i a la qual ens podríem afegir amb actes en la nostra llengua. Des d’aquest bloc ens hi afegirem amb un poema.

I seguint amb la Diada Estellés, ” Cant a València”

La cultura al servei de les classes populars. Un documental sobre les Biblioteques i les misions pedagògiques a la II República

Perquè no podem oblidar la història. Front al ” Muera la inteligencia, viva la muerte” de Millán Astray la república defensà la cultura i el saber. Desgraciadament estem vivint un moment en què tot això s’està oblidant, i els hereus de la dictadura i del feixisme volen amagar el passat.

HOMENATGE A ENRIC VALOR – 100 anys

Hui fa cent anys del naixement d’Enric Valor. I Enric Valor, a més del seu treball de divulgació filològica i lingüística, cal destacar-lo pel seu compromís polític i pel seu treball de recopilació i recuperació de la rondallistica popular.
I les rondalles són sense cap dubte una representació singular de la nostra cultura. En elles hi està representat tot un univers simbòlic, un valors i una manera d’entendre el món. Cal preservar-les per la seua riquesa lingüística però també pel que representen culturalment, una manera concreta d’enfrontar-se l’ésser humà amb el seu entorn.
Ací teniu un treball d’anàlisi de diferents rondalles d’Enric Valor realitzat per alumnat de l’IES Enric Valor de Pego

I ací teniu una interessantíssima i tendra entrevista a Enric Valor publicada a Vilaweb TV

Conferència de Blas Garzón de Traficantes de Sueños

Conferència de Blas Garzón de l’Editorial Traficantes de Sueños. Interessant plantejament a partir de llicències Creative Commons. Reflexiona sobre el futur del llibre electrònic i sobre els drets.

Un poc de poesia

Trastejant pel youtube, he trobat aquest recital de poesia en homenatge a Maria Mercé Marçal. Els poemes preciosos però la recitació a càrrec de Montserrat Carulla i Joel Joan també encantadora

Diada del poeta Estellés. 4 setembre. Homenatge des del meu bloc

Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d’Estellés.
Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país.
La festa, que serà lúdica i popular, es basarà principalment en tres detalls: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d’Estellés; i cantar poemes i cançons d’uns altres autors.
Aquesta proposta l’ha fet l’escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l’han fet seva i a hores d’ara ja són diversos els pobles valencians i d’arreu dels països catalans que celebraran la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d’altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l’obra d’aquest poeta.
Molts blocaires hem decidit unir-nos a la iniciativa i fer de d’acó un xicotet homenatge. Ací teniu dos poemes per a mi preciosos.
El primer és un poema que per a mi té és especial perquè als 16 anys el vaig sentir recitat pel mateix Vicent Andres i es per a mi un cant al plaer quotidià, a les xicotetes coses.

Horacianes

[I]

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.

La segona és la preciosa M’aclame a tu que sempre m’ha impressionat

M’aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l’aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l’emblema que puja,
seràs l’ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.