Una exposició absolutament recomanable de Gillian Wearing en un IVAM que torna a interpel·lar.

Aquest matí he visitat l’Institut Valencià d’Art Modern. Feia temps que havia deixat d’interessar-me. No obstant això, sabia que algunes coses havien canviat des de la incorporació de José Miguel Cortés a la direcció, de fet la primavera passada el vaig visitar amb alumnat i ja vaig començar a respirar un cert canvi.

Però hui realment he tingut la sensació de tornar a l’IVAM, un museu que, com abans, t’interpel·la, et fa pensar, el fa reconstruir les conviccions i pensaments, t’emociona.

En conjunt podem dir que totes les exposicions estan interessants, però la que més m’ha impactat ha estat la de Gillian Wearing. una exposició molt “teatral” que explora en les emocions i en la mirada sobre ú mateix.

També la de Col·lectius artístics en la València sota el Franquisme. 1964-1976 , la de Construint Nous Mons .Les  avantguardes històriques en la col·lecció de l’IVAM(1914 – 1945) i la de Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s