Globalització i educació social

CarnavaldeBlogs_CAT

Aquest any el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya ha tornat a posar en marxa el Carnaval de Blogs una iniciativa en la que diferents persones que tenim un blog que tracta sobre Educació Social o Animació Sociocultural compartim reflexions sobre un tema. Aquest any el tema és “Els reptes de l’educació social en temps de la globalització”. Aquest any a més intercanviem textos amb altres companys i companyes.

El text que jo publique és de Mirella Palezuelo autora del blog https://reflexiones23a.blogspot.com.es.

Davant el procés de globalització que estem vivint en la societat actual: els avanços científics, el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i comunicació, una societat cada vegada més diversa a nivell cultural i un sistema econòmic que pràcticament connecta a tothom, no són pocs els desafiaments que té l’Educació Social en l’actualitat i en els pròxims anys, perquè encara queda gran part del segle XXI per viure.
La societat avança, a mesura que es desenvolupa el procés de globalització, no eximeix de diferents problemes que cal abordar des de l’òptica de l’Educació Social. Ara mateix estem no solament davant una crisi econòmica en la qual els drets econòmics i socials dels ciutadans es veuen trepitjats per grans organitzacions econòmiques i en el qual la desigualtat i la pobresa augmenten de forma molt considerable de manera que des del poder polític es replanteja si l’actual Estat del Benestar puga ser sostenible, també actualment estem immers en una crisi de valors on discursos populistes disfressats de promeses de millores només tracten d’excloure, tancar fronteres i rebutjar a la diversitat de cultures que està present en la societat que només genera odi i rebuig cap al col·lectiu immigrant, sense adonar-se dels beneficis que aporta aquesta diversitat. Aquests discursos, plagats també per mentides i falsos rumors, estan molt presents sobretot en les xarxes socials. Ja no és només l’odi, sinó la violència que es propaga per les xarxes socials, sense anar més lluny, el ciberbullying, un problema que cada vegada augmenta més entre els adolescents. Com a societat hem de ser conscients que la realitat en la qual vivim canvia constantment, per la qual cosa l’Educació Social ha d’adaptar-se a aquests canvis que també suposen ser un repte per als propis professionals.

Aquest procés de globalització en part, ens permet observar amb una visió més diferent la dimensió de l’entorn en el qual ens envoltem, ampliant els nostres horitzons i ens dóna noves oportunitats per a poder avançar com a individus i com a societat donant valor a una diversitat de cultures i idees que enriqueixen la visió del món.
Ara més que mai hem de tenir en compte que els problemes globals també afecten als problemes locals. Per tant aqueixos xicotets canvis, per molt xicotets que siguen poden generar canvis a nivell global.
M’agradaria acabar aquesta entrada amb una frase d’Eduardo Galeano que personalment, crec que defineix molt bé el que nosaltres i nosaltres podem fer per a millorar el món: “Molta gent xicoteta, fent coses xicotetes, pot canviar el món”.

Mirella Palezuelo

Anuncis

20 anys sense Freire

Amb motiu dels 20 anys de la mort del pedagog Paulo Freire el professor Miguel Escobar ha impulsat la publicació d’un text de creació col·lectiva en el qual he participat amb el títol “Freire Zapatista” que es presentarà el proper 4 de maig a la Facultat de Filosofia de la UNAM.

18194013_995310167239022_5387861081307460133_n

Podeu accedir al text complet ací.

Captura de pantalla 2017-04-28 a les 18.47.26

“Sueños y utopías en una educación mercantilizada”

Ací tenim el vídeo de l’obra que representàrem el passat dimecre dia 5 d’abril l’alumnat del CF d’Animació Sociocultural i Turística amb motiu del XI Seminario Internacional Freiriano/Zapatista. L’obra és una creació col·lectiva a partir de notícies i textos creats pel propi alumnat, que reflexiona sobre l’educació i la seua mercantilització.

L’obra es va fer en espanyol perquè en el Seminari participà alumnat del professor Miguel Escobar de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el seu alumnat i utilitzàrem aquesta llengua com a llengua de treball.

XI Seminario Freiriano/Zapatista Internacional

La propera setmana realitzarem el XI Seminario Freiriano/Zapatista Internacional en col·laboració amb el professor Miguel Escobar de la UNAM. Aquest és el tercer any que realitzem aquesta experiència amb l’alumnat d’Animació Sociocultural i Turística de l’Institut Jordi de Sant Jordi. Els altres dos cursos ha estat molt enriquidora tant per al professorat com l’alumnat. Aquest curs l’alumnat ha construït un breu obra de teatre al voltant del tema “Sueños y utopías en una educación mercantilizada”. L’ha elaborat a partir de notícies, textos y vivències pròpies. Us animem a venir a veure-la el dimecres dia 4 d’abril a les 9 del matí.Cartell XI Seminario Freiriano vII còpia

Al Seminari també mostrarem els treballs realitzats tant per l’alumnat de Pedagogia de la UNAM a través de Representacions Actuades d’una Problemàtica que s’inscriuen el la “Metodología para el Rescate de lo Cotidiano y la Teoría” que porta endavant el professor Miguel Escobar des de fa anys a través del Seminari “Lectura de la Realidad en el Aula” http://www.lrealidad.filos.unam.mx.

El Seminari acabarà divendres al Col·legi Major Rector Peset amb una Conferència-col·loqui que amb el títol “La grieta zapatista frente al muro. El pensamiento crítico frente a la hidra capitalista”.

cartellrectorpeset.jpg

Al voltant d’això adjunte un vídeo d’una intervenció del Subcomandante Insurgente Galeano

Valencianada 2017

El proper dimecres dia 15 de febrer l’alumnat del grup de TASOCT matí participarem a la Valencianada.

La Valencianada és una activitat organitzada per la Xarxa 1entretants que consisiteix en que l’alumnat en xicotets grups es desplace per la ciutat de València localitzant determinats edificis a través de codis QR i geolocalització. És una manera de conèixer la ciutat i aprendre’s a moure amb transport públic.

A l’activitat hi participaran més de 2000 alumnes de diferents centres del País Valencià.

En el cas de l’alumnat d’Animació Sociocultural i Turística aquesta activitat la farem un poc més complexa i el treball consistirà en dissenyar activitats per a un determinat col·lectiu a partir de la proposta de ruta proposada.

Establirem diferents rutes:

– El Gòtic Civil

– Esglésies i monestirs de diferents estils i èpoques.

– La València modernista I

– La València modernista II

– Parcs i jardins de la ciutat al llarg del temps.

– Edificis singulars de la ciutat construïts a partir de 1930.

– Els ponts del riu.

La tasca que haurà de fer l’alumnat és la següent:

– Visitar cadascun dels 5 edificis o llocs i fer-se una foto i pujar-la a instagram amb els hastags: #wmcp17 #VLCda17 #VLCda17jordi.

– Contestar la pregunta de realitat augmentada que hi ha a cada fitxa.

– Observar bé l’edifici i plantejar alguna activitat o tasca a fer per part del col·lectiu pel al que dissenyen l’itinerari.

– En cas que troben alumnat d’altres centres fer-se una foto amb el hastag #VLCda17eibonagent.

– Finalment han de presentar la proposta d’itinerari amb un títol i les tasques i/o activitats que hauria de fer el grup en cadascun dels punts de l’itinerari.

L’educació com a dret o com a mercaderia

Aquests dies estic tornant a rellegir diferents documents sobre el canvi de llenguatge al que ens ha sotmés el neoliberalisme els darrers anys en el àmbit de l’educació. Els estic rellegint perquè el XI Seminari Freirià que celebrarem a València la primera setmana d’abril, l’alumnat i professorat d’Animació Sociocultural i Turística, tractarà sobre “Sueños y utopías en una educación mercantilizada”.

El Seminari el realitzarem com els anteriors en col·laboració amb el professor Miguel Escobar de la UNAM de Méxic i en ell també participarà alumnat de Pedagogia de la UNAM.

Tornar a rellegir els textos em reafirma en la idea  que el debat sobre el llenguatge, sobre les bases teòriques, no és un debat superflu, ja que precisament en aquest canvi de llenguatge rau l’èxit de les polítiques neoliberals i el desarmament teòric d’aquelles persones que ens hi oposem.

freire

Les teories del capital humà han estat durant anys imposant la idea que l’educació és una inversió, un bé de consum que permet a les persones triomfar en aquesta societat competitiva. S’arriba a relacionar educació amb ocupació, quan hi ha a evidències que un nivell més alt d’estudis ni de les persones ni dels països garanteix aquesta ocupació. Un exemple evident el tenim a la Unió Europea on el nivell de titulats universitaris a l’Estat Espanyol és superior al d’Alemanya o Irlanda, i en canvi el nivell d’ocupació és menor. I això no és degut a la manca de preparació dels titulats de l’Estat Espanyol, ja que precisament  Alemanya i Irlanda ens importen mà d’obra qualificada. El que passa és que això els permet  a aquest països tenir mà d’obra qualificada amb uns costos laborals menors.

Per altra banda, s’ha traslladat el debat educatiu al tema de la qualitat en educació. I què és això de la qualitat?, ningú ho sap. Perquè els processos de gestió de qualitat importats de la indústria i dels serveis són sistemes que fonamentalment estableixen  processos a realitzar i comproven si aquests s’han realitzat d’acord amb els procediments previstos però en cap moment es reflexiona sobre components ètics o ideològics o sobre el paper de l’educació.

Se’ns ha oblidat que fa uns anys tots i totes assumíem que fonamentalment l’educació i en concret el sistema educatiu és una ferramenta per a la construcció d’un món més just, la compensació de la desigualtat i unes persones més lliures.

I se’ns ha traslladat el debat i el llenguatge al camp de les metodologies, però no des del punt de vista d’aquelles que contribueixen a que les persones reconstruesquen els seus coneixements i les facen més lliures, sinó a aquelles que siguen més eficaces o eficients, aquelles de més qualitat. I això s’està traslladant també, a través de la introducció de les competències, com a element d’innovació,en una obsessió sobre els resultats objectivables. Fins i tot ara estem observant el retorn de models com la taxonomia de Bloom que centra en debat de la planificació en la concreció dels resultats, quan totes les corrents progressistes en educació des de fa més d’un segle han situat als processos en l’element clau per a que l’educació siga alliberadora.

images

Perquè en definitiva, del que es tracta és que qui oferisca la mercaderia d’educació la puga diferenciar de la competència, com aquella de millor qualitat. I en aquest parany hem caigut també moltes vegades el professorat de la pública. I últimament també moltes persones joves progressistes que són molt crítiques amb l’educació pública i que veuen en el camp de les escoles privades i cooperatives la solució a una escola pública ancorada algunes vegades en el passat. I sense discutir el bon treball que fan moltes d’aquestes escoles, la seua existència no deixa de ser una eixida individual tant de pares i mares com de professorat. I des del meu punt de vista justifiquen les tres qüestions en les que es basa la conversió de l’educació com a mercaderia: la llibertat d’elecció, l’autonomia dels centres i la qualitat.

El debat i la lluita per recuperar el sentit de l’educació com a dret i com a element de transformació social passa per l’escola pública, per recuperar el llenguatge i per la incorporació de professionals a l’educació pública que entenguen que l’activitat educativa és una activitat política i compromesa. No estem, evidentment, parlant de política de partit, sinó de valors, de concepcions sobre quina societat volem construir, i de quina societat desitgem. D’uns somnis i unes utopies que han de tenir en l’escola el seu espai central.

Recomane si voleu aprofundir

La educación como derecho o como mercancía. Marea Verde Aragón http://solidaridadpolitica.unizar.es/materiales/La%20educacion%20como%20derecho%20o%20como%20mercancia.pdf

Cascante,C. Neoliberalismo y reformas educativas http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_3/nr_43/a_645/645.html

Puiggros, Adriana. El perfecto negocio de la educación https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-304066-2016-07-13.html

 

 

Animació Sociocultural i mobilització social

El proper dissabte dia 5 de novembre, la Coordinadora d’Animació Sociocultural de Catalunya ha organitzat aprofitant la seua assemble anual una Jornada al voltant de la relació entre animació sociocultural i mobilització social.

Captura de pantalla 2016-10-18 a les 13.37.31.png

Podeu trobar més informació ací: http://cascat.org/jornada-formativa-animacio-sociocultural-i-mobilitzacio-social/.

Hi participaré amb unes reflexions sobre la relació entre els dos conceptes. Des del meu punt de vista les mobilitzacions socials són una conseqüència d’un treball d’animació sociocultural ben fet i compromés. Perquè l’animació, igual que l’educació en general, és un  tasca compromesa i inevitablement política. L’animació sociocultural afavoreix que les persones reflexionen sobre el seu entorn,  es comprometen amb altres i davant de situacions injustes, es mobilitzen.

Ací teniu la meua aportació.