La conferència que va fer el professor Boaventura de Souza Santos com a cloenda del VIII Congreso Internacional de Animación Sociocultural organitzat per la Red Iberoamericana d’Animació Sociocultural a Misiones ( Argentina) va tenir des del meu punt de vista molts aspectes interessants.
La primera cosa que ens digué és que per a mirar al futur amb una certa esperança cal mirar el passat.
El model civiltzatori del nord està col·laspsant. En aquest món atroç veiem als xiquets palestins assassinats, els joves de Cali tirotejats, els brasilers patint un govern genocida,…
L’única esperança està al sud, en les epistemologies basades en la filosofia del Ubuntu africà (jo sóc perquè tu ets, i per tant som) i a l’art, però un art que ésta a l’arrel, que és una filosofia de vida.
L’art és una manera d’imaginar una realitat diferent a l’actual i que permet superar la línia abismal que separa a qui és considerat humà de qui és considerat subhumà en la realitat del nostre temps (migrants, dones, palestins, els i les homosexuals, ….totes aquelles persones que estan fora).
Des de la mirada eurocèntrica es mira al sud com uns sabers no legítims. Per a pensar un altre món cal partir d’un altre projecte epistemològic, perquè el coneixement que hi ha al nord és el coneixement dels vencedors.
Necessitem un món, com diuen els zapatistes, on càpien molts móns.
La possibilitat de construir un món ha de partir d’una nova epistemologia. El món ha desperdiciat molts coneixements històrics del sud, dels vençuts de la història.
No podem pensar un món sense art i l’art està per transformar el passat en futur.
Per a fer animació sociocultural cal partir de les diferents realitats, partir del coneixement de la resistència, portar el coneixement de les persones vençudes. Cal mirar les pràctiques de resistència quotidianes. I enmig està l’art, no podem imaginar un futur sense art.
Cal reconstruir l’animació sociocultural des d’un plantejament anticapitalista, anticolonial i antipatriarcal.
Tot això obliga a tres qüestions prèvies:
- No podem fer distinció entre individu i comunitat. La dicotomia és falsa i pròpia del pensament eurocèntric que posa a l’individu davant de la comunitat.
- Natura i societat. La natura parla amb nosaltres: La natura no ens pertany, nosaltres pertanyem a la natura.
- La dicotomia entre immanència i trascendència. El pensament eurocèntric les separa i pensa que la trascendència està fora de la realitat. Però en els epistemologies del sud no hi ha dicotomia. Un riu és espiritual. Les preguntes més importants no són científiques. La ciència només dona resposta a aquelles preguntes que tenen resposta però n’hi ha que no en tenen.
Però no podem oblidar que en aquest món està Palestina, Colòmbia, ….I cal lluitar per a que la resposta postpandèmia no siga una distopia.
Cal dir que la ciència és un coneixement vàlid (enfront del seu qüestionament pel neoliberalisme) però no és l’únic, els coneixements ancestrals també són altres formes de conèixer la realitat. I cal recuperar molts d’eixos coneixements.
Em va semblar una xerrada molt interessant per a repensar.
Podeu veure-la ací, entre el minut 5 i el minut 1 h. 6 m. https://www.youtube.com/watch?v=6fOcXMxhLHM&t=13s
Animació Sociocultural i xarxa 