Les llengües com a portadores d’un univers simbòlic

Aquesta reflexió sorgeix a partir de la lectura de l’article de Mayra Silva “El nosotros tojolabal, posible legado de los mayas antiguos” publicat al número 18 de la revista Diacronias el passat novembre.

L’article parla de la visió de la relació dels éssers humans amb el món a les cultures maies a partir de la utilització molt intensiva del “nosaltres”.

A l’article s’afirma que

“La concepción nosótrica o el “nosotros” dentro de la cultura tojolabal hace referencia a las personas, pero es un principio que incluye a las plantas, al uni-verso, a los animales y a objetos elaborados por hombres y mujeres. Para este pueblo, todo está incluido en esa comunidad nosótrica, una característica de lo que conforma a la comunidad es que todo está vivo, es decir, que tiene corazón (‘altsil), el cual para ellos es algo que está presente absolutamente en todo lo que nos rodea.

Así tenemos que el “…el término del ‘altsil-corazón es el vivificador de todos y cada uno, por eso no hay nada que no tenga ‘altsil. Es decir la vida no está so- lamente entre los humanos, la fauna y la flora, sino también en nubes, aguas, cuevas y cerros, tierras y astros, ollas y comales”,  término que es equivalente al concepto de Ch ́ulel en la cultura tsotzil y tsetzal.

Esta forma de mirar todo como algo vivo no sólo se presenta como idea o visión del mundo, sino que es un principio que genera para ellos, una relación distinta con eso vivo, una forma convivencial, que hace que las prácticas cotidianas de estos grupos tengan un sentido distinto en relación con lo que los rodea.

Estas cosmovisiones serán, por tanto, distintas a las planteadas por la modernidad de Occidente, cuya concepción del mundo plantea una visión única en la que todo se cosifica y objetualiza, pues para el mundo capitalista del mercado todo se convierte en mercancía.”

 

Les llengües són un mitjà de comunicació però no només són això. Les llengües representen una manera de categoritzar el món, de nomenar-lo i de relacionar-nos amb ell, representen un univers cultural. Mostren en definitiva una filosofia de vida i uns valors. Reduir les llengües a ferramentes de comunicació menysté aquelles llengües amb menys nombre de parlants i justifica accions tendents al genocidi lingüístic i cultural.

En els darrers anys el fet de donar rellevància socialment a l’aspecte més pragmàtic i comunicatiu de la llengua qüestiona socialment, i en especial per als usuaris de llengües hegemòniques,  l’ús de les llengües minoritzades. De vegades s’arriba a afirmar que parlar i fer ús de llengües minoritzades és un obstacle per a la comunicació.

Defendre la diversitat lingüística és equivalent a defendre la diversitat de les espècies, la diversitat biològica. La diversitat biològica representa la diversitat de maneres que ha tingut la vida per adaptar-se i enfrontar-se a l’entorn i la diversitat lingüística representa les diferents maneres que ha tingut l’ésser humà d’aprehendre el seu entorn, de categoritzar-lo, de construir pensament… és en definitiva un element fonamental de la defensa de la diversitat cultural.

Per últim cal ressaltar que la cosmovisió indígena ens mostra una visió del món molt més comunitària que s’allunya de l’individualisme propi de les societats capitalistes occidentals. Una cosmovisió amb uns valors ètics molt més solidaris dels quals caldria que n’aprenguerem molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s