Jo no vull ser emprenedor…en contra del pensament dominant

Les paraules que utilitzem per  ordenar els pensaments configuren una manera d’entendre la realitat. La modificació del llenguatge modifica la nostra percepció de la realitat. En això el pensament neoliberal ha treballat des de fa molts anys. Ens han canviat el llenguatge i sense adonar-nos-en, els moviments d’esquerra ens hem vist desprovistos d’explicacions i de referents sobre com és el món i la societat. Els mitjans de comunicació en això tenen molta responsabilitat: són un element fonamental de difusió de les idees hegemòniques i dels conceptes que serviran per explicar la realitat.

D’això a l’àmbit de l’educació en sabem molt des de fa uns anys, ara parlem de “qualitat” d’educació sense saber molt bé de què parlem, de “competències “, i molts altres conceptes que van influint de manera molt subtil en com entenem l’educació.

Un concepte amb que des de fa un temps ens estan bombardejant és el d’emprenedorisme. Cal ser emprenedor, cal ser emprenedora. Si tots i totes som emprenedors els mals d’aquesta societat desapareixeran: millorarà l’ocupació, serem una societat més dinàmica, …. Es parla inclús d’emprenedorisme social com a solució dels problemes socials.

Per aconseguir això cal formar l’alumnat en emprenedorisme, apareixen assignatures per foment de la competència emprenedora, a la universitat es fan cursos per foment de l’esperit emprenedor,…

Però que hi ha darrere d’eixe concepte que ens estan repetint constantment i que assumim de manera molt acrítica. El problema no es només que aparega el concepte sinó de quin espai semàntic ocupa, quin espai d’explicació de la realitat, i sobretot quins conceptes deixa fora de joc.

Atribuir a l’actitud emprenedora aquesta importància, aquesta rellevància i aquesta responsabilitat trasllada la solució dels problemes socials i econòmics a l’àmbit individual. Dit d’una altra forma, se’ns diu d’una manera subtil que si hi ha atur és perquè les persones no són prou emprenedores, que si hi ha desigualtat és perquè no hi ha suficients persones emprenedores socials que busquen solucions a a aquesta desigualtat. La solució dels problemes ja no passa pel l’estat, ni els problemes socials i econòmics són responsabilitat del capitalisme sinó dels ciutadans i ciutadanes que no som prou emprenedors.

Això evidentment deixa fora de joc a conceptes com la solidaritat, el compromís social, o la lluita de classes que abans ens servien per explicar aquesta societat i la resposta a un sistema econòmic injust.

Per tant, jo no vull ser emprenedor, jo vull ser solidari, vull estar compromés en la transformació d’aquesta societat en una societat més justa i equilibrada. I per això la primera cosa que hem de fer és combatre aquell llenguatge que ens desarma, que ens amaga la realitat, que no ens ajuda a la transformació social. Si no combatem el llenguatge els moviments socials transformadors estem perduts, el neoliberalisme ho sap molt bé i per això aquest foment d’aquest concepte des de diferents fundacions privades americanes i des de les organitzacions econòmiques internacionals gens innocents com la OCDE i el FMI.

Captura de pantalla 2015-11-22 a les 21.04.08.png

Captura de pantalla 2015-11-22 a les 21.05.44.png

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s