Un fragment preciós per recordar-la

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d’imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d’una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d’enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m’ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l’acusaven d’exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l’hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen —com aquestes fulles que moren a l’estiu sense esperar la tardor—, milers d’històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s’exageren, no resulten creïbles. [...] Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.” (p. 11)
(Del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996)

(Miquel Martí i Pol )

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d’”estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

100 Thousand Poets for Change / 100 mil poetes pel canvi és una proposta iniciada en la ciutat de Sant Francisco que tindrà lloc el 24 de setembre i que s’ha estès al llarg de tot el planeta en el qual s’anima a crear esdeveniments poètics que promoguen un canvi polític i social en el món.

Segons els organitzadors aquest canvi sorgirà  pel fet de reunir poetes, escriptors, artistes i qualsevol persona de manera simultània en diferents comunitats al voltant del món per a així evitar l’alienació que vivim en l’actualitat, saltant les fronteres i participant amb els aliats creatius que viuen i comparteixen les nostres preocupacions en altres països a la recerca d’una solidaritat global.

I per descomptat, està el canvi polític/social. En l’actualitat el món està replet de problemes: Guerres, falta de cura de salut accessible, racisme i una llarga llista. La transformació del món cap a un més sostenible ha de ser una de les principals preocupacions i podria és el principi orientador global per a aquest esdeveniment.

L’acció està prevista en quasi 100 països per mitjà de quasi 700 convocatòries. En l’Estat espanyol a dia d’avui hi ha planejades convocatòries en ciutats com Bilbao, Barcelona, Madrid o València, així fins a 13 localitats diferents. Totes elles, a més de tota la informació possible, es poden consultar en la web
creada per a organitzar aquest moviment.

Em sembla una proposta molt interessant i a la qual ens podríem afegir amb actes en la nostra llengua. Des d’aquest bloc ens hi afegirem amb un poema.