Arxiu de la categoria: Actes, fets, esdeveniments

Exposició: ESPAIS IRREALS, ESPAIS SOLITARIS


Horari de visita
Inauguració: dia 9 a las 19:00h
De dijous a dissabte de 18h a 20h.
Diumenges de 17h a 19h.

Sala Russafa,Denia 55

Del 9 al 20 de Maig a la sala de exposicions del Centre Cultural Docente d’Arts Escèniques Sala Russafa es presenta l’exposició ESPAIS IRREALS , ESPAIS SOLITARIS, obra de Julia Monclús està patrocinada per la Universtat Politècnica de València , Facultad Bellas Artes San Carlos i el Departament d’Escultura.

ESPAIS IRREALS , ESPAIS SOLITARIS pretén invertir el paper de l’espectador que entra al teatre, convertint-lo en actor dins del recorregut de la instal·lació.

La instal·lació és un joc de fantasia per endinsar l’espectador en un món irreal, amb quatre espais diferents. A l’inici s’enfronta a la sala de butaques, la soledat l’invadeix. El recorregut segueix cap a la dreta on troba un lloc en què és observat. Al tercer espai s’enfronta a un lloc inassolible i el passadís es transforma en bambalines on la fantasia ens porta a la realitat del lloc: el pati de butaques de la sala.

La investigació sobre el laberint com a recerca del jo, ha portat a l’autora a crear aquesta instal·lació. Un recorregut per la sala ens trasllada a un món imaginari on el nostre destí ens dirigeix al teatre Un joc entre la realitat i la irrealitat, dos mons que s’uneixen en un camí de confusió. Diferents espais que provoquen la reflexió a partir dels nostres pensaments. Un temps de soledat per tal de trobar el nostre camí.

Homenatge a Montserrat Roig

Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Amb aquest motiu se li ret a la xarxa un homenatge.

Un fragment preciós per recordar-la

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d’imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d’una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d’enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m’ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l’acusaven d’exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l’hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen —com aquestes fulles que moren a l’estiu sense esperar la tardor—, milers d’històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s’exageren, no resulten creïbles. [...] Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.” (p. 11)
(Del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996)

Un document de l’Associació TOTTASOC

L’associació Tottasoc de Tècnics Superiors en Animació Sociocultural ha publicat hui el document “Compromís 9 d’octubre” amb 9 compromisos per tal de rellançar l’Associació. Una necessitat per al futur de l’Animació Sociocultural al nostre país.
http://www.issuu.com/ejulio/docs/compromis_9_octubre?mode=window&backgroundColor=%23222222

Una llengua que camina. Un interessant documental sobre la recuperació del valencià

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d’octubre, “El documental” estrena “Una llengua que camina”, un treball que mostra l’estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià.

<a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3741690

100 mil poetes pel canvi – La meua contribució

Vull somiar el demà

(Miquel Martí i Pol )


Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d’”estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

Diada d’Estellés. Poeta de l’horta

Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es celebra a moltes localitats la Festa Estellés, que consisteix en cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d’Estellés; i cantar poemes i cançons d’uns altres autors.
Paralel·lament se celebra l’Homenatge blocaire a la xarxa. Molts blocs com el meu s’hi sumen fent una entrada referida a l’autor.

Inserisc una tendra entrevista amb el poeta al programa identitats de la TV3 l’any 1987.
http://www.tv3.cat/videos/2822190
I ací podeu trobar una llista de poemes musicats per diferents autors.

Diada del poeta Estellés. 4 setembre. Homenatge des del meu bloc

Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d’Estellés.
Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país.
La festa, que serà lúdica i popular, es basarà principalment en tres detalls: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d’Estellés; i cantar poemes i cançons d’uns altres autors.
Aquesta proposta l’ha fet l’escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l’han fet seva i a hores d’ara ja són diversos els pobles valencians i d’arreu dels països catalans que celebraran la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d’altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l’obra d’aquest poeta.
Molts blocaires hem decidit unir-nos a la iniciativa i fer de d’acó un xicotet homenatge. Ací teniu dos poemes per a mi preciosos.
El primer és un poema que per a mi té és especial perquè als 16 anys el vaig sentir recitat pel mateix Vicent Andres i es per a mi un cant al plaer quotidià, a les xicotetes coses.

Horacianes

[I]

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.

La segona és la preciosa M’aclame a tu que sempre m’ha impressionat

M’aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l’aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l’emblema que puja,
seràs l’ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.

Presentació llibre: La educación sociocultural, un indicador de desarrollo democrático de Mario Viché

Dimarts 27 d’abril a la Fira del llibre de València

I ENCONTRE D’ANIMADORES I ANIMADORS RIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA dissabte 8 de maig del 2009

Dissabte 8 de maig de 2010.