Exposició: ESPAIS IRREALS, ESPAIS SOLITARIS

Horari de visita
Inauguració: dia 9 a las 19:00h
De dijous a dissabte de 18h a 20h.
Diumenges de 17h a 19h.

Sala Russafa,Denia 55

Del 9 al 20 de Maig a la sala de exposicions del Centre Cultural Docente d’Arts Escèniques Sala Russafa es presenta l’exposició ESPAIS IRREALS , ESPAIS SOLITARIS, obra de Julia Monclús està patrocinada per la Universtat Politècnica de València , Facultad Bellas Artes San Carlos i el Departament d’Escultura.

ESPAIS IRREALS , ESPAIS SOLITARIS pretén invertir el paper de l’espectador que entra al teatre, convertint-lo en actor dins del recorregut de la instal·lació.

La instal·lació és un joc de fantasia per endinsar l’espectador en un món irreal, amb quatre espais diferents. A l’inici s’enfronta a la sala de butaques, la soledat l’invadeix. El recorregut segueix cap a la dreta on troba un lloc en què és observat. Al tercer espai s’enfronta a un lloc inassolible i el passadís es transforma en bambalines on la fantasia ens porta a la realitat del lloc: el pati de butaques de la sala.

La investigació sobre el laberint com a recerca del jo, ha portat a l’autora a crear aquesta instal·lació. Un recorregut per la sala ens trasllada a un món imaginari on el nostre destí ens dirigeix al teatre Un joc entre la realitat i la irrealitat, dos mons que s’uneixen en un camí de confusió. Diferents espais que provoquen la reflexió a partir dels nostres pensaments. Un temps de soledat per tal de trobar el nostre camí.

#70anysOvidi

Hui Ovidi Montllor compliria 70 anys. Per a mi és i ha estat un referent importantíssim de la meua vida. Recorde encara quan tenia 10 anys “La cançó de les balances”, i després “La fera ferotge”, el “Perquè vull”, l”Homenatge a Teresa” i tantes altres. Després sense cap dubte “M’aclame a tu”, el vers d’Estellés musicat per ell…
Però per a celebrar aquest 70 aniversari he volgut recordar dues cançons menys conegudes, però no menys emocionants.

Art per emocionar i transformar la realitat

La poetessa palestina Rafeef Ziadah

Homenatge a Montserrat Roig

Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Amb aquest motiu se li ret a la xarxa un homenatge.

Un fragment preciós per recordar-la

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d’imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d’una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d’enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m’ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l’acusaven d’exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l’hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen —com aquestes fulles que moren a l’estiu sense esperar la tardor—, milers d’històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s’exageren, no resulten creïbles. [...] Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.” (p. 11)
(Del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996)

Llengua i cultura, i política cultural i lingüística

View this document on Scribd

Un document de l’Associació TOTTASOC

L’associació Tottasoc de Tècnics Superiors en Animació Sociocultural ha publicat hui el document “Compromís 9 d’octubre” amb 9 compromisos per tal de rellançar l’Associació. Una necessitat per al futur de l’Animació Sociocultural al nostre país.
http://www.issuu.com/ejulio/docs/compromis_9_octubre?mode=window&backgroundColor=%23222222

Entrevistes a la realitzadora i altres participants del documental “Una llengua que camina

Un vídeo sobre el concepte de política cultural

Un vídeo que parla del concepte de política cultural que ha aportat una alumna al material de classe. Assenyala que les polítiques culturals tant les aplica l’administració, com les empreses privades i les entitats comunitàries. Eixa és una qüestió que jo defense des de fa temps. I també la influència de la globalització.

Una llengua que camina. Un interessant documental sobre la recuperació del valencià

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d’octubre, “El documental” estrena “Una llengua que camina”, un treball que mostra l’estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià.

<a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3741690

Kukutza: un documental sobre el centre social autogestionat desallotjat a Rekalde